Publicado: 27 de Febrero de 2017


  1. NO TENIM EDUCACIÓ EMOCIONAL

Aquesta és l’assignatura pendent que tenim tots plegats. La nostra educació emocional és molt pobre, i en el terreny de l’amor o les relacions de parella,  és moltes vegades totalment errònia.  Frases com: “Sense tu no sóc res”, “Si tu no ets amb mi, em moriré”, “ Ets tot el meu món”, “Sense tu la meva vida no té sentit”, etc, etc… s’han convertit en els indicadors del nostre grau d’enamorament, de la fortalesa del lligam amb la nostra parella.

Ho hem sentit milions de vegades a les pel·lícules, a les cançons antigues i actuals, ho hem llegit als llibres, ens ho han dit a nosaltres, i nosaltres ho hem après i normalitzat com part del conjunt de creences del què és l’Amor i les relacions de parella. Aquestes falses creences són que si s’estima, s’ha de necessitar, s’ha de patir, s’ha de dependre de l’altre, t’has d’autolimitar i t’has de reprimir, si vols que la parella funcioni.  I amb  aquest paquet que ens han encolomat, entrem a les relacions de parella i al matrimoni confiant que tot anirà bé.

Però resulta que totes aquestes creences respecte l’amor  són falses i són tòxiques i et porten, inevitablement cap a una relació de dependència emocional. Estar en  parella acaba sent un espai de limitació personal en lloc de de creixement conjunt.  I comencen les discusions.

Per tant, que hem de fer? Doncs el primer de tot, DESAPRENDRE, tot el que sabem fins ara respecte l’AMOR: L’amor és incondicional, l’amor és per sempre, l’amor és fidelitat, l’amor és necessitat de l’altre.

Tot això fora. Aquest és realment el primer pas i el més important:

SEGON PAS,

  1. NO HEM DE BUSCAR LA ½ TARONJA, SOM UNA TARONJA SENCERA

Aquesta és pot-ser la creença que més mal ha fet a les relacions de parella, els psicòlegs les anomenem falses creences, creences tòxiques, distorsions cognitives. Tot plegat per dir el següent:  quan estem bé amb nosaltres mateixos, trobar parella no es qüestió de vida o mort, no patim, no necessitem, no demanem i no exigim. Estem bé. I en aquest estar bé, si trobes algú, és per compartir i evolucionar junts, res mes. Som una taronja sencera.

La idea central és entendre que nomes quan una persona es coneix a si mateixa,  està en condicions  de saber quin tipus de parella  vol- ull- vol, no necessita.

Però aquest és el final de la història i encara ens falten unes passes per entendre perquè fracassen les parelles actualment.

Què passa actualment, per què augmenten els divorcis i les separacions?  Perquè vivim en una contradicció constant, entre l’amor i el món actual, consumista, ràpid, on es prioritza el plaer i la satisfacció del moment. El que la societat/les nostres creences/els patrons culturals/ etc  ens ha ensenyat que és emocionalment desitjable, xoca moltes vegades amb la nostra pròpia experiència de l’amor, llavors diem que no som feliços, i la parella cau.

És un  tret generacional, i aquí els psicòlegs hem de posar el dit a la llaga i dir: Vols ser feliç? DESAPREN TOT EL QUE SAPS FINS ARA DE L’AMOR, I TORNEM A COMENÇAR.

3. TERÀPIA DE PARELLA

Que cal per a que una parella funcioni? A mi m’agrada parlar dels tres pilars que fonamenten una bona relació de parella.

  1. COMPATIBILITAT SEXUAL: Ser compatibles sexualment

Aquest és el primer punt important en una parella: si hi ha bones relacions sexuals és habitual que la parella es mantingui en el temps. Aquesta és condició necessària però no suficient. L’atracció sexual s’ha de reinventar desprès dels anys, s’ha d’alimentar i s’ha de protegir la flama.

Què passa quan no hi ha entesa sexual, o no hi ha freqüència, o el sexe es converteix en una mercaderia per aconseguir el que volem, o els dos deixen de practicar sexe: doncs que la insatisfacció que es genera en el terreny de la sexualitat es traspassa a altres àmbits de la convivència. I la pilota es fa més grossa del que era en un principi.

  • Per tant, la primera recomanació: sexe freqüent, imaginació i generositat.
  1. COMPARTIR VISIONS DE LA VIDA, ESCALA DE VALORS SIMILAR

Els valors en comú que aporta una parella han de ser similars per afavorir la convivència. Això vol dir, crear harmonia en el dia a dia. Discutir sobre valors cabdals cada dia deteriora la convivència i es carrega l’amor. Aquests valors són el que pensem respecte, la fidelitat, la igualtat en la parella, la llibertat de cadascu, la religió, etc, etc. Quan l’escala de valors és molt diferent, es creen discussions per tot tipus de qüestions, les quals generen un allunyament emocional que poc a poc erosiona la parella fins a trencar-la.

En aquest punt, quan entren terceres persones, es busca omplir el buit emocional que la relació de parella genera, i ja no parlem d’aventures, sino de relacions.

  • Què podem fer?: segona recomanació: Comunicació amb la nostra parella, parlar a fons dels temes, sobre tot dels que incomoden i redefinir o reinventar o retrobar els valors comuns i propis que uneixen la parella. Normalment el psicòleg/a entra a mediar en aquests conflictes per aportar una visió objectiva de les demandes i ajudar a realitzar els compromisos o acords de canvi que es requereixen. Per exemple, sobre el tema de la fidelitat, no tothom la practica, per tant es necessita compromís de les dues bandes per arribar a acords.
  1. CONSTRUIR UN PROJECTE DE VIDA CONJUNT

Ara imaginem que tenim bon sexe, que a més a més tenim una convivència harmoniosa amb la nostra parella, i això desprès de 10 anys, cal alguna cosa més? Doncs si, cal anar en la mateixa direcció, i això es tenir un projecte de vida en comú- on les dues persones s’hi identifiquen, comparteixen objectius i creixen individualment.

En aquest punt, diem que es tracta bàsicament d’aportar el millor de cadascun a la relació i no quantificar el què s’aporta, sinó posar la mirada en que el projecte conjunt segueixi viu. Aqui ens trobem amb parelles que  tenen una bona convivència, que tenen bon sexe, però es separen perquè s’aburreixen junts, ja no tenen conexió, i la parella no els omple. Diguem que és una mort lenta però segura.

  • Què podem fer si ens adonem que anem en direccions oposades? Tercera recomanació: Més comunicació amb la nostra parella, els projectes canvien durant el transcurs de la vida, alguns s’assoleixen, altres no; per tant és important reconstruir tantes vegades com calgui el projecte de vida conjunt.

A modus de conclusió, m’agradaria recomanar un llibre, “L’Art d’estimar” d’Erik Fromm, psicòleg humanista, que ve a dir que per ser estimat, s’ha d’estimar, i s’ha d’estimar sense esperar res a canvi. I aquest és el nostre repte, aprendre a donar -nos sense esperar rebre, a no quantificar, i acceptar l’altre com és, en llibertat.